S​.​T.

by CRIM

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR

     

1.
desperta 03:42
i aquí estic després de tants anys els peus a terra, se m'han enganxat al meu voltant els carrers fan pendent i per molts acords que toqui l'esperança està caient depriment, veure els meus records tant clars a l'escola nens i de grans subnormals enganyats i emparats pel que està bé DESPERTA qui ens ha de dir desperta? i aquí estic tant malhumorat aquesta terra ha deixat de girar ja fa temps que no noto el vent i per molt que m'esperi no veuré cap moviment depriment, formar part d'aquest corral a les tanques hi veig coses, semblen humans separats i emparats per el que està bé i no em conformo amb ser, el retrassat i l'obedient sobre d'aquella taula vaig gravar-hi esperança i no em conformo amb ser, un desgraciat i un mentider un uniforme més i uns quants problemes menys on son aquells amics del meu passat? he vist gent caure esquitxant l'asfalt on son els somnis de quan érem grans? ningú ens ha dit desperta qui ens ha de dir desperta? i no em conformo amb ser el retrassat i l'obedient sobre d'aquella taula, vaig gravar-hi putes rates i no em conformo amb ser, un desgraciat i un mentider un uniforme més i uns quants problemes menys on son aquells amics del meu passat? he vist gent caure esquitxant l'asfalt on son els somnis de quan érem grans? ningú ens ha dit desperta qui ens ha de dir desperta?
2.
Tot és fals 02:24
Aquell somni on no puc avançar per més que corro el terra em frena i crema estic cansat, m'aixeco amb el cap enterrat el sol em mira, em sento un perdedor la gent m'esquiva, tenen pressa feina i òrgans morts aquells que els fan reflexionar les hores no passen els dies son anys se'm moren les ganes de sortir endavant la radio funciona com un colador s'hi filtra la merda i t'ensenyen tot l'or sempre somiant que corro espantat el cap em retrona i no sento veritats diuen que avui tot es fàcil que demà anirà bé però no parlen de nosaltres ni dels que ploren al carrer tot és fals enfadats per naturalesa tot és fals mai més portaré disfressa la feina m'esgota però tinc el cap clar al cel hi veig pautes de control global el dia s'acaba, tant trist com demà la radio predica mentides tot és fals
3.
ja fa temps que m'estiren dels meus turmells que m'obliguen a caminar caminar per les alçades i ja no sé com somriure i com parlar bé no m'agrada anar pentinat que el meu crit l'ofegui una corbata no hi veig sentit tots decidits a caminar sols i cansats per desnivells tant pronunciats tot cau i es trenca, no hi seré on tot es mor on tot es ven on s'empaqueten sentiments el preu que penja dels teus peus es el buit que tinc dins meu per que collons m'he de fer gran castells de sorra enderrocats per que em fan ser el que odio tant recordo aquells castells engolits per les ones del mar estic caient cada dia fa més pendent me'n recordo quan tot era gran i els matins omplint-me el pit de ganes depriment quan el blau es va tornar grisenc quan els mites van ser realitats i les vides firmes finançades no hi veig sentit tots decidits a ser manats per l'ambició de tenir més que les teus companys veig una merda al teu cervell res del que em diguin serà cert no em faré gran, em faré vell un vell que faci grans castells un nen feliç i etern ben avall em veuran aquells companys d'escola, i ara rates aquest tratge no et fa més humà sóc feliç i el que tinc és a tu i a una guitarra
4.
Que t'he de dir no m'importa si no entens que el que jo busco ja fa temps que ho tinc que darrere d'aquests crits hi ha més que carn i artèries altre cop enterrant-nos en l'error altre cop som cavalls morts cavalcant un cavall mort flagel·lant un cavall mort que m'has de dir la teva vida és perfecta poc temps, molta feina ja t'hem vist, i de debò que sóc feliç entre foscors i penes altre cop enterrant-nos en l'error altre cop som cavalls morts t'he vist de lluny no t'he esquivat el teu somriure és molt covard que hi ha als teus ulls? Jo no hi veig res res que m'enfonsi que em destrossi aquest dia tant depriment
5.
no tinc escrúpols si parlo de tu has tingut molts anys de glòria i virtuts només saps parlar del que mai podràs realment escoltar et justifiquen l'experiència i la moral la que em passo per l'escorça dels meus genitals ets un vell amargat no suportes que et superin als que els hi dobles la edat no m'importa el que penses d'aquest grup si les lletres son correctes o si sona cru m'és igual si quan jo era un nadó tu tenies col·leccions de discs d'importació i ara et sents trist ploren els teus tatuatges on hi ha frases que mai has complert i ara et sents trist ningú et fa cas la teva historia està cremada amb la teva humilitat per la teva hostilitat.
6.
Vaig aprendre una lliçó entre els carrers d'aquesta presó és la meva ciutat la que sempre dorm no se quants milers som no se quants milers es mouen però Tarragona dorm No recordo quan podies anar per aquest indret i no sentir-se amargat diuen que això és una capital capital de la vergonya on no hi venen ni les ones del mar on els núvols no hi fan formes on l'aire que ens arriba ve ofegat Tarragona, no existeix la nit s'hi batega sang podrida i ens hi banyem dins Vaig aprendre una lliçó entre els carrers d'aquesta presó és la meva ciutat la que sempre dorm El silenci ens torna sords moviments frustrats que neixen morts Tarragona dorm No recordo que vol dir valorar un indret d'on vens i on estàs condemnat som com herba regada amb sal no creixem sota cap sol ja que aquest no té collons a il·luminar un indret que mai avança que congela i fon els seus pilars Tarragona, no existeix la nit s'hi batega sang podrida i ens hi banyem dins
7.
ens n'hem en-sortit, tot ha acabat, tot té sentit no estem lligats, no estem parats, tot té sentit estic mentint , al teu davant, res té sentit estic mirant , gent avançar amb les cames amputades i amb els ulls plens de cristalls feliç per ser, un peó mes, assalariat per construir, un gran castell, per els de dalt un formigueig, al respirar, el sol s'ha post som al carrer, i tot comença a trontollar el poble crida amb força per una oportunitat ells porten escuts i porres i merda dins del casc els altres s'ho miren, riuen des dels seus sofàs coberts de pell humana i de bitllets amb sang per que ens hem vist tant silenciats, tant destruïts uns subnormals, ens han callat a cops i a crits es dur saber, que aquest poder ens ha escollit per procurar ser uns amargats es moment de veure flames, és moment de trontollar el poble crida amb força per una oportunitat ells porten escuts i porres i merda dins del casc els altres s'ho miren, riuen des dels seus sofàs coberts de pell humana i de bitllets amb sang per cada mentida, per cada promesa suïcida per cada injustícia, per cada enterrament de dignitat en vida som molts, caminem, res a perdre tot s'ho ha endut el vent som tots, caminem i el terra tremola el terra tremola
8.
els coloms de la pau que deixeu volar no son més que corbs pintats de blanc són ocells malalts són ocells sense niu ni fam obeïnt les veus d'uns senyors mudats res anirà bé som titelles cars descolorits pels anys oblidats entre records de nens mimats som com fems per una terra on s'hi cullen desgraciats som el crim d'aquella guerra on el fang cobreix la sang som com fems per una terra on s'hi cullen desgraciats res anirà bé van treure'm els budells van fer-ne sogues ben lligades a l'arcada de la ment les cançons de la pau que ens van ensenyar no són més que crits explicats per parts els trets cobrint la fam res van deixar escrit els que van plorar vius feliç per tot el que s'ha amagat t'han buidat el cap ja no pots pensar prostituïts de franc vàrem nàixer bruts, vam nàixer cridant som com fems per una terra on s'hi cullen desgraciats som el crim d'aquella guerra on el fang cobreix la sang som com fems per una terra on s'hi cullen desgraciats res anirà bé
9.
Fills d'una època brillant en l'absurd constant el sacrifici d'una banda per entrar en un mercat col·lapsat t'han donat una oportunitat per fracassar podràs tocar (NO) t'escoltaran (NO) et falta estil (NO) simplement pertanys a una generació on la gent menja polles per tindre una opció de tocar de ser escoltats de procurar banyar-se en aquest pixat Recordo el dia que l'mp3 em va arruïnar la vida i la de tots els qui hem vist morir i els que s'han perdut pel camí la passió ha mort no és sent cap plor generacions que han perdut totes les il·lusions (fills d'una era decadent) Superficialitat jerarquies en escenes fetes per subnormals fills de puta avantguardistes supuren merda pels testicles t'ajudaran (NO) t'escoltaran (NO) et falta estil (NO) son elitismes que ens separen a tots generen odi a una causa que ha mort valorar un grup local que ha procurat banyar-se en aquest pixat Recordo el dia que l'mp3 em va arruïnar la vida i la de tots els qui hem vist morir i els que s'han perdut pel camí la passió ha mort no és sent cap plor generacions que han perdut totes les il·lusions
10.
l'home de l'any: atrapats per aquells carrers on hi ha flames fum i una causa ardent vam patir vam plorar vas sentir els crits que et desesperen fill de puta armat tots junts serem els culpables de que siguis miserable tots junts serem els delinqüents som la tempesta, som la gent has gaudit fent aquest paper penses com la merda però parles bé has traït has mentit l'has cagat aquesta es la veu dels de l'ull buidat tots junts serem els culpables de que siguis miserable tots junts serem els delinqüents som la tempesta som la gent tots junts serem els culpables de que siguis miserable bales de goma contra el vent som la tempesta, som la gent.
11.
Quan pararé de pensar en que un dia vas marxar quan podré dir que no queden records dins d'aquest cor tronat quan pintaré les parets i que el negre no cobreixi el blanc quan somiaré amb coses normals que em caigui la baba al coixí i no sigui aquesta merda de matí condemnat Però sonen al meu cap melodies que mai vas entendre i les tardes passen iguals de lentes que sempre ja no hi tinc lloc per tu per que el meu cor es cru des de que el meu cervell va caure per l'aigüera les parets son negres i la pintura que s'aixeca hi fa clapes vermelles me'n recordo que no hi ets i m'agrada me'n recordo que no hi ets i no em fas falta quan pararé d'apreciar les esquerdes d'aquest mirall quan deixaré de veure crits trencats i propòsits arrugats quan podré dir que els matins no em cremen un futur brillant quan deixarà de caure aigua amb fang sobre el front d'un mal parit que somriu pensant amb el teu cor podrit Però sonen al meu cap melodies que mai vas entendre i les tardes passen iguals de lentes que sempre ja no hi tinc lloc per tu per que el meu cor es cru des de que el meu cervell va caure per l'aigüera les parets son negres i la pintura que s'aixeca hi fa clapes vermelles me'n recordo que no hi ets i m'agrada me'n recordo que no hi ets i no em fas falta
12.
adonar-se'n tard d'un error global em van dir qui sóc i van dir-me a qui he d'odiar penedit pel temps que m'han fet llençar per sentir uns colors que ho tornen tot amarg i de debò que et penses que estàs bé que l'horitzó està on diuen ells t'han comprat, i a la gàbia hi pintem les fronteres ens han fet créixer un vel al cap sempre ha estat fosc, i ara no és clar el taulell es desplega torre blanca a peó negre hem caigut al seu parany enfrontant els derrotats fills de puta són els altres diu la tradició als miralls hi pintes quadres i a la tele un món millor ens creiem les meravelles d'aquells subnormals la promesa de ser lliures, la defensa dels mercats, dels comprats de debò que et penses que estàs bé que cal patir per avançar els peus llagats i amb la sang hi pintem les banderes ens han fet creure en un debat tots el veiem, són actors pagats nadarem en merda, fins que estirin la cadena tu i jo serem els derrotats tu i jo ens odiem tu i jo estem farts tu i jo serem dos derrotats tu i jo caiem i estem avall tu i jo serem dos derrotats
13.
on cony estan, on heu guardat la gent contenta no veig gent riure, he preguntat per gent contenta? I els carrers són abarrotats per gent contenta no hi ha demà només present per gent contenta sempre he pensat que han abusat de somriures assajats blanquejats tingueu valor de preguntar si aquest sol del que parleu sortirà? de quin sol parleu tant la primavera s'ha acabat positius i ensucrats la primavera s'ha acabat molt propers, molt humans la primavera s'ha acabat arbres torts plens de corbs menjant-se les vostres putes flors on cony estan, on heu guardat la gent contenta no veig gent riure, he preguntat per gent contenta? I els carrers són abarrotats per gent contenta no hi ha demà només present per gent contenta penseu que el got està mig ple i aquest got està trencat, oblidat cançons protesta sense sang que amaguen la realitat la veritat de quin sol parleu tant la primavera s'ha acabat positius i ensucrats la primavera s'ha acabat molt propers, molt humans la primavera s'ha acabat no hi ha flors, ni colors, només somnis, vòmits i foscor.
14.
Sento que estic ofegat dins d'una sopa d'enganys on hi floten cendres i encara tens valor de preguntar que em fa estar sempre emprenyat s'ha encès foc foc a una generació que somia desperta i encara tens valor de preguntar si tot crema al teu voltant dorms tranquil i ben tapat pensant que el sol sortirà però al matí ho veus tot clar només núvols negres sobre el terrat i d'ells cauen merdes (al teu cap) Temps era temps els que posaven les mans al vent ara ploren Cents o milers aixecant murs amb ciment ara ploren ara es moren desgraciats fent malabars ganivets bruts i rovellats discursos per fascicles promeses que es podreixen des de dalt d'un arbre que s'ha arrancat merda i pols donen per desinfectar una ferida oberta i un públic que aplaudeix sense preguntar si tens cervell dins del teu cap dorms tranquil i ben tapat pensant que el sol sortirà però pel mati no tens clar si els que tiren merda venen de dalt o és que som tots uns grans (subnormals) Temps era temps els que posaven les mans al vent ara ploren Cents o milers aixecant murs amb ciment ara ploren ara es moren

about

Primer Lp de la banda, format 12'' i cd.

credits

released February 19, 2014

Bateria gravada amb Xavi Moreno a Eq Studios,
Autoproduït per CRIM
Il·lustracions per Sara Porras. sarraporras.blogspot.com

license

Some rights reserved. Please refer to individual track pages for license info.

tags

about

CRIM Tarragona, Spain

Banda de punk-rock de Tarragona formada durant el 2011, inspirats per la cruesa i melodies de bandes com Social Distortion, Leatherface, Cock Sparrer, Vanilla Muffins...
Actualment presentant el seu segon llarga durada "Blau Sang, Vermell Cel" sota el segells BCore i Tesla Music.
... more

shows

contact / help

Contact CRIM

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like CRIM, you may also like: