1. |
desperta
03:42
|
|
||
i aquí estic després de tants anys
els peus a terra, se m'han enganxat
al meu voltant els carrers fan pendent
i per molts acords que toqui l'esperança està caient
depriment, veure els meus records tant clars
a l'escola nens i de grans subnormals
enganyats i emparats pel que està bé
DESPERTA
qui ens ha de dir desperta?
i aquí estic tant malhumorat
aquesta terra ha deixat de girar
ja fa temps que no noto el vent
i per molt que m'esperi no veuré cap moviment
depriment, formar part d'aquest corral
a les tanques hi veig coses, semblen humans
separats i emparats per el que està bé
i no em conformo amb ser, el retrassat i l'obedient
sobre d'aquella taula vaig gravar-hi esperança
i no em conformo amb ser, un desgraciat i un mentider
un uniforme més i uns quants problemes menys
on son aquells amics del meu passat?
he vist gent caure esquitxant l'asfalt
on son els somnis de quan érem grans?
ningú ens ha dit desperta
qui ens ha de dir desperta?
i no em conformo amb ser
el retrassat i l'obedient
sobre d'aquella taula, vaig gravar-hi putes rates
i no em conformo amb ser, un desgraciat i un mentider
un uniforme més i uns quants problemes menys
on son aquells amics del meu passat?
he vist gent caure esquitxant l'asfalt
on son els somnis de quan érem grans?
ningú ens ha dit desperta
qui ens ha de dir desperta?
|
||||
2. |
Tot és fals
02:24
|
|
||
Aquell somni on no puc avançar
per més que corro el terra em frena i crema
estic cansat, m'aixeco amb el cap enterrat
el sol em mira, em sento un perdedor
la gent m'esquiva, tenen pressa feina i òrgans morts
aquells que els fan reflexionar
les hores no passen
els dies son anys
se'm moren les ganes de sortir endavant
la radio funciona com un colador
s'hi filtra la merda i t'ensenyen tot l'or
sempre somiant que corro espantat
el cap em retrona i no sento veritats
diuen que avui tot es fàcil
que demà anirà bé
però no parlen de nosaltres
ni dels que ploren al carrer
tot és fals
enfadats per naturalesa
tot és fals
mai més portaré disfressa
la feina m'esgota
però tinc el cap clar
al cel hi veig pautes de control global
el dia s'acaba, tant trist com demà
la radio predica mentides
tot és fals
|
||||
3. |
Castells de sorra
03:33
|
|
||
ja fa temps
que m'estiren dels meus turmells
que m'obliguen a caminar
caminar per les alçades
i ja no sé
com somriure i com parlar bé
no m'agrada anar pentinat
que el meu crit l'ofegui una corbata
no hi veig sentit
tots decidits a caminar
sols i cansats
per desnivells tant pronunciats
tot cau i es trenca, no hi seré
on tot es mor on tot es ven
on s'empaqueten sentiments
el preu que penja dels teus peus
es el buit que tinc dins meu
per que collons m'he de fer gran
castells de sorra enderrocats
per que em fan ser el que odio tant
recordo aquells castells engolits per les ones del mar
estic caient
cada dia fa més pendent
me'n recordo quan tot era gran
i els matins omplint-me el pit de ganes
depriment
quan el blau es va tornar grisenc
quan els mites van ser realitats
i les vides firmes finançades
no hi veig sentit
tots decidits a ser manats
per l'ambició de tenir més que les teus companys
veig una merda al teu cervell
res del que em diguin serà cert
no em faré gran, em faré vell
un vell que faci grans castells
un nen feliç i etern
ben avall em veuran aquells
companys d'escola, i ara rates
aquest tratge no et fa més humà
sóc feliç i el que tinc és a tu i a una guitarra
|
||||
4. |
Cavalls morts
02:01
|
|
||
Que t'he de dir
no m'importa si no entens que el que jo busco
ja fa temps que ho tinc
que darrere d'aquests crits
hi ha més que carn i artèries
altre cop
enterrant-nos en l'error
altre cop
som cavalls morts
cavalcant un cavall mort
flagel·lant un cavall mort
que m'has de dir
la teva vida és perfecta
poc temps, molta feina
ja t'hem vist,
i de debò que sóc feliç entre foscors i penes
altre cop
enterrant-nos en l'error
altre cop
som cavalls morts
t'he vist de lluny
no t'he esquivat
el teu somriure és molt covard
que hi ha als teus ulls?
Jo no hi veig res
res que m'enfonsi
que em destrossi aquest dia tant depriment
|
||||
5. |
I ara et sents trist?
02:56
|
|
||
no tinc escrúpols si parlo de tu
has tingut molts anys de glòria i virtuts
només saps parlar
del que mai podràs realment escoltar
et justifiquen l'experiència i la moral
la que em passo per l'escorça dels meus genitals
ets un vell amargat
no suportes que et superin als que els hi dobles la edat
no m'importa el que penses d'aquest grup
si les lletres son correctes o si sona cru
m'és igual si quan jo era un nadó
tu tenies col·leccions de discs d'importació
i ara et sents trist
ploren els teus
tatuatges on hi ha frases que mai has complert
i ara et sents trist
ningú et fa cas
la teva historia està cremada amb la teva humilitat
per la teva hostilitat.
|
||||
6. |
Tarragona dorm
02:42
|
|
||
Vaig aprendre una lliçó
entre els carrers d'aquesta presó
és la meva ciutat
la que sempre dorm
no se quants milers som
no se quants milers es mouen però
Tarragona dorm
No recordo quan podies anar
per aquest indret i no sentir-se amargat
diuen que això és una capital
capital de la vergonya
on no hi venen ni les ones del mar
on els núvols no hi fan formes
on l'aire que ens arriba ve ofegat
Tarragona, no existeix la nit
s'hi batega sang podrida
i ens hi banyem dins
Vaig aprendre una lliçó
entre els carrers d'aquesta presó
és la meva ciutat
la que sempre dorm
El silenci ens torna sords
moviments frustrats que neixen morts
Tarragona dorm
No recordo que vol dir valorar
un indret d'on vens i on estàs condemnat
som com herba regada amb sal
no creixem sota cap sol
ja que aquest no té collons a il·luminar
un indret que mai avança
que congela i fon els seus pilars
Tarragona, no existeix la nit
s'hi batega sang podrida
i ens hi banyem dins
|
||||
7. |
El terra tremola
03:34
|
|
||
ens n'hem en-sortit, tot ha acabat, tot té sentit
no estem lligats, no estem parats, tot té sentit
estic mentint , al teu davant, res té sentit
estic mirant , gent avançar
amb les cames amputades i amb els ulls plens de cristalls
feliç per ser, un peó mes, assalariat
per construir, un gran castell, per els de dalt
un formigueig, al respirar, el sol s'ha post
som al carrer, i tot comença a trontollar
el poble crida amb força per una oportunitat
ells porten escuts i porres i merda dins del casc
els altres s'ho miren, riuen des dels seus sofàs
coberts de pell humana i de bitllets amb sang
per que ens hem vist
tant silenciats, tant destruïts
uns subnormals, ens han callat
a cops i a crits
es dur saber, que aquest poder
ens ha escollit
per procurar ser uns amargats
es moment de veure flames, és moment de trontollar
el poble crida amb força per una oportunitat
ells porten escuts i porres i merda dins del casc
els altres s'ho miren, riuen des dels seus sofàs
coberts de pell humana i de bitllets amb sang
per cada mentida, per cada promesa suïcida
per cada injustícia, per cada enterrament de dignitat en vida
som molts, caminem, res a perdre tot s'ho ha endut el vent
som tots, caminem i el terra tremola
el terra tremola
|
||||
8. |
Coloms de la pau
02:35
|
|
||
els coloms de la pau
que deixeu volar
no son més que corbs pintats de blanc
són ocells malalts
són ocells sense niu ni fam
obeïnt les veus d'uns senyors mudats
res anirà bé som titelles cars
descolorits pels anys
oblidats entre records de nens mimats
som com fems per una terra on s'hi cullen desgraciats
som el crim d'aquella guerra on el fang cobreix la sang
som com fems per una terra on s'hi cullen desgraciats
res anirà bé
van treure'm els budells
van fer-ne sogues ben lligades
a l'arcada de la ment
les cançons de la pau que ens van ensenyar
no són més que crits explicats per parts
els trets cobrint la fam
res van deixar escrit els que van plorar
vius feliç per tot el que s'ha amagat
t'han buidat el cap ja no pots pensar
prostituïts de franc
vàrem nàixer bruts, vam nàixer cridant
som com fems per una terra on s'hi cullen desgraciats
som el crim d'aquella guerra on el fang cobreix la sang
som com fems per una terra on s'hi cullen desgraciats
res anirà bé
|
||||
9. |
|
|||
Fills d'una època brillant
en l'absurd constant
el sacrifici d'una banda per entrar en un mercat
col·lapsat
t'han donat una oportunitat
per fracassar
podràs tocar (NO)
t'escoltaran (NO)
et falta estil (NO)
simplement pertanys a una generació
on la gent menja polles per tindre una opció
de tocar
de ser escoltats
de procurar
banyar-se en aquest pixat
Recordo el dia que l'mp3 em va arruïnar la vida
i la de tots els qui hem vist morir
i els que s'han perdut pel camí
la passió ha mort
no és sent cap plor
generacions
que han perdut totes les il·lusions
(fills d'una era decadent)
Superficialitat
jerarquies en escenes fetes per subnormals
fills de puta avantguardistes
supuren merda pels testicles
t'ajudaran (NO)
t'escoltaran (NO)
et falta estil (NO)
son elitismes que ens separen a tots
generen odi a una causa que ha mort
valorar
un grup local
que ha procurat
banyar-se en aquest pixat
Recordo el dia que l'mp3 em va arruïnar la vida
i la de tots els qui hem vist morir
i els que s'han perdut pel camí
la passió ha mort
no és sent cap plor
generacions
que han perdut totes les il·lusions
|
||||
10. |
l'home de l'any
01:36
|
|
||
l'home de l'any:
atrapats per aquells carrers
on hi ha flames fum i una causa ardent
vam patir vam plorar vas sentir
els crits que et desesperen fill de puta armat
tots junts serem els culpables
de que siguis miserable
tots junts serem els delinqüents
som la tempesta, som la gent
has gaudit fent aquest paper
penses com la merda però parles bé
has traït has mentit l'has cagat
aquesta es la veu dels de l'ull buidat
tots junts serem els culpables
de que siguis miserable
tots junts serem els delinqüents
som la tempesta som la gent
tots junts serem els culpables
de que siguis miserable
bales de goma contra el vent
som la tempesta, som la gent.
|
||||
11. |
no em fas falta
02:15
|
|
||
Quan pararé de pensar en que un dia vas marxar
quan podré dir que no queden records dins d'aquest cor tronat
quan pintaré les parets i que el negre no cobreixi el blanc
quan somiaré amb coses normals
que em caigui la baba al coixí
i no sigui aquesta merda de matí condemnat
Però sonen al meu cap
melodies que mai vas entendre
i les tardes passen iguals
de lentes que sempre
ja no hi tinc lloc per tu
per que el meu cor es cru
des de que el meu cervell va caure per l'aigüera
les parets son negres
i la pintura que s'aixeca hi fa clapes vermelles
me'n recordo que no hi ets i m'agrada
me'n recordo que no hi ets i no em fas falta
quan pararé d'apreciar les esquerdes d'aquest mirall
quan deixaré de veure crits trencats i propòsits arrugats
quan podré dir que els matins no em cremen un futur brillant
quan deixarà de caure aigua amb fang
sobre el front d'un mal parit
que somriu pensant amb el teu cor podrit
Però sonen al meu cap
melodies que mai vas entendre
i les tardes passen iguals
de lentes que sempre
ja no hi tinc lloc per tu
per que el meu cor es cru
des de que el meu cervell va caure per l'aigüera
les parets son negres
i la pintura que s'aixeca hi fa clapes vermelles
me'n recordo que no hi ets i m'agrada
me'n recordo que no hi ets i no em fas falta
|
||||
12. |
Dos derrotats
02:51
|
|
||
adonar-se'n tard d'un error global
em van dir qui sóc i van dir-me a qui he d'odiar
penedit pel temps que m'han fet llençar
per sentir uns colors que ho tornen tot amarg
i de debò que et penses que estàs bé
que l'horitzó està on diuen ells
t'han comprat, i a la gàbia hi pintem les fronteres
ens han fet créixer un vel al cap
sempre ha estat fosc, i ara no és clar
el taulell es desplega
torre blanca a peó negre
hem caigut al seu parany
enfrontant els derrotats
fills de puta són els altres diu la tradició
als miralls hi pintes quadres i a la tele un món millor
ens creiem les meravelles d'aquells subnormals
la promesa de ser lliures, la defensa dels mercats, dels comprats
de debò que et penses que estàs bé
que cal patir per avançar
els peus llagats
i amb la sang hi pintem les banderes
ens han fet creure en un debat
tots el veiem, són actors pagats
nadarem en merda, fins que estirin la cadena
tu i jo serem els derrotats
tu i jo ens odiem tu i jo estem farts
tu i jo serem dos derrotats
tu i jo caiem i estem avall
tu i jo serem dos derrotats
|
||||
13. |
Gent contenta
02:22
|
|
||
on cony estan, on heu guardat
la gent contenta
no veig gent riure, he preguntat
per gent contenta?
I els carrers són abarrotats
per gent contenta
no hi ha demà
només present
per gent contenta
sempre he pensat que han abusat
de somriures assajats
blanquejats
tingueu valor de preguntar
si aquest sol del que parleu
sortirà?
de quin sol parleu tant
la primavera s'ha acabat
positius i ensucrats
la primavera s'ha acabat
molt propers, molt humans
la primavera s'ha acabat
arbres torts
plens de corbs
menjant-se les vostres putes flors
on cony estan, on heu guardat
la gent contenta
no veig gent riure, he preguntat
per gent contenta?
I els carrers són abarrotats
per gent contenta
no hi ha demà
només present
per gent contenta
penseu que el got està mig ple
i aquest got està trencat, oblidat
cançons protesta sense sang
que amaguen la realitat
la veritat
de quin sol parleu tant
la primavera s'ha acabat
positius i ensucrats
la primavera s'ha acabat
molt propers, molt humans
la primavera s'ha acabat
no hi ha flors, ni colors,
només somnis, vòmits i foscor.
|
||||
14. |
Temps era temps
03:01
|
|
||
Sento que estic ofegat
dins d'una sopa d'enganys
on hi floten cendres
i encara tens valor de preguntar
que em fa estar sempre emprenyat
s'ha encès foc
foc a una generació
que somia desperta
i encara tens valor de preguntar
si tot crema al teu voltant
dorms tranquil i ben tapat
pensant que el sol sortirà
però al matí ho
veus tot clar
només núvols negres sobre el terrat
i d'ells cauen merdes
(al teu cap)
Temps era temps
els que posaven les mans al vent
ara ploren
Cents o milers
aixecant murs amb ciment
ara ploren
ara es moren
desgraciats fent malabars
ganivets bruts i rovellats
discursos per fascicles
promeses que es podreixen des de dalt
d'un arbre que s'ha arrancat
merda i pols
donen per desinfectar
una ferida oberta
i un públic que aplaudeix sense preguntar
si tens cervell dins del teu cap
dorms tranquil i ben tapat
pensant que el sol sortirà
però pel mati no tens clar
si els que tiren merda venen de dalt
o és que som tots uns grans
(subnormals)
Temps era temps
els que posaven les mans al vent
ara ploren
Cents o milers
aixecant murs amb ciment
ara ploren
ara es moren
|
CRIM Tarragona, Spain
Banda de punk-rock de Tarragona formada durant el 2011, inspirats per la cruesa i melodies de bandes com Social Distortion, Leatherface, Cock Sparrer, Vanilla Muffins...
Streaming and Download help
If you like CRIM, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp