1. |
Vaig Sense Mans
04:01
|
|||
|
Vaig sense mans perquè sóc un home blanc
amb sentiments en garantia i les lleganyes fent de tap
pels ulls que et miren (miren)
sense plorar
sóc un home blanc
amb referents com Jesucrist, sempre està trist
sempre amb abdominals
Sóc el públic
i aplaudeixo
per la pausa dels anuncis
Sóc l'anunci
t'ofereixo
la total immunitat
Si vols un lloc al meu costat
l'odi fa de podi als homes blancs
tot es veu millor des d'aquí a dalt
Privilegis curriculars
vas sortir pel forat encertat
per poc no ets merda
donant voltes
sota un ull que ja no mira
(mira)
morts al mar
no són homes blancs
allà on abans va hi haver empatia
hi ha dimonis ultra musculats
Mata als últims
deixa caure pètals sobre antidisturbis
tempus fugit
tatuat en transparent sobre el prepuci
colze a colze estem pixant
Fart de tenir un lloc al teu costat
l'odi fa de podi als homes blancs
Vaig sense mans
perquè sóc un home blanc
caucàsic ignorant
privilegiat
vaig sense mans
perquè sóc un home blanc
caucàsic ignorant
afortunat
vaig sense mans
perquè sóc un home blanc
caucàsic ignorant
part del ramat
vaig sense mans
perquè sóc occidental
de cap cap al forat
mira com caic
|
||||
2. |
Vam Riure Tant...
02:49
|
|||
|
Primera escena
esquivo hòsties a càmera lenta
les veig venir però caminant queden enrere
i així el teixit es va podrint dins la proveta
sobreviure entre llibres d'instruccions
però no parla de mi
de tu i de mi
de tu i de mi
de tu i de mi
Segona escena
la mala herba et fa ombra a la gespa
entre aspersors regant en dies de tempesta
(ves a fer-te el mort)
s'escolten riures però són hienes
que volen sobreviure
entre llibres d'instruccions
però no diu com sortir d'aquí
sortir d'aquí, sortir d'aquí, sortir d'aquí
Vam riure tant
però vam riure tant
però vam fugir endavant
fugir endavant
Et sobren les peces per construir-te a tu i a mi,
inventem-nos màquines de guerra
Vam riure tant
però vam riure tant
però vam fugir endavant
fugir endavant
Ja no riem tant
On està aquella alegria que ho vol canviar tot?
només cares d'apatia i tremolor als genolls
si vols fer-te policia em sentiré millor
ja que mai cap policia canviarà aquest món
de merda
de merda
de merda
|
||||
3. |
Patrimoni Mundial
03:15
|
|||
|
Som fills d'un poble industrial
amb els complexes d'un imperi
la processó passeja un mort
sobre les restes d'un incendi
Les xemeneies fan frontera
tapen amb càncer la misèria
Patrimoni Mundial de fum i de tumors
matrimoni entre romans, petroli i merda
Patrimoni de columnes que fan ombra a tot
Tarragona
Sí, ens van escopir
i es van pensar que som imbècils
serà el cervell o els genitals?
quin d'ells s'emporta el primer premi?
d'una ciutat que ens vol mortals
d'una ciutat que ens vol estèrils
Tarragona
Les xemeneies fan frontera
tapen amb càncer la misèria
les clavegueres fan la resta
Patrimoni Mundial de fum i de tumors
Tarragona
Patrimoni de columnes que fan ombra a tot
Tarragona
El preu és baix per els que visquin
amb Sol durant la nit
sobre el jardí
amb fills per consumir
el preu del sòl és absurdíssim
si fas el torn de nit
però què has de dir
l'instint et fa dormir
|
||||
4. |
Cançons de Mort
03:25
|
|||
|
Un cop de puny als intestins
em fa treure el que tinc dins
ets tu, apartan-te de mi
ets tu comprant entrades pel circ
per la teva última nit
Exactament estem
a cent segons de que s’acabi el món
a cent segons de que s’acabi el món
No m’interessa, no vull estar aquí
a la sala d’espera del nostre destí
fins que algú recolzi el dit sobre el botó vermell
on hi posa “extingir”
per què no em deixes ser el teu enemic
per la teva última nit
conflictes nous
noticies velles
Europa és nit de dotze estrelles
A cent segons de que s’acabi el món
a cent segons de que s’acabi el món
a cent segons de que s’acabi tot
per què cridem?
ens queda poc i ens despedim cantant cançons de mort
cançons de mort
De sobte ho veiem tot de rosa
parpelles transparenten bombes
més tard arriba el fons a negre
i en el fons, així ha estat sempre
a cent segons de que s’acabi el món
a cent segons de que s’acabi el món
a cent segons de que s’acabi tot
per què cridem?
ens queda poc i ens despedim cantant cançons de mort
cançons de mort
Avui serà la teva última nit
|
||||
5. |
La Part Preferida I
02:18
|
|||
|
Anti-herois
anti-tot
antiquats accelerats per catapultes
no són llops
no hi ha udols
són metralla amb més batalles que preguntes
patriarques asseguts sempre a la punta
de la punta
Tant violentament content
encara que et sembli mentida
a mi em dóna la vida
enfonsar la teva part preferida
No som bons
quatre petjades rares dins la marabunta
sents els plors?
jo tampoc
els privilegis d’homes blancs mai caduquen
ni entre línies llegiràs cap disculpa
fills de puta
Tant violentament content
encara que et sembli mentida
a mi em dóna la vida
enfonsar la teva part preferida
Has posat la polla a la ferida
Els extrems es toquen
si ets un idiota
i no veus que la teva filera fa voltes
i allà al mig estàs tu
esperant que als teus mil ratpenats no els hi toqui la llum
facin fum
és la meva part preferida
Ja n’hi ha prou, prou, prou
ja prou de somriure
i fer veure que som increïbles
no serà vida
si ella no té una part preferida
|
||||
6. |
Sense Tu Estic Molt Bé
02:47
|
|||
|
Tu i jo sols mirant-ho tot des de la grada
les morals lluitant a mort al quadrilàter
es peguen, s’esquiven
i mai ens esquitxen
Perquè sempre, sempre, sempre sona la campana
un instant abans que tot es torni alarma
despertes, t’obligues
queixals fets farina
Veus un front sortint entre dues cames
neix el Sol ensangrentat
edificis duplicats tantes vegades
confies que encara te’n saps riure
Algoritmes decidint que balles
tota la nit
tota la nit
Insulta’m i ajuda’m
arranquem els dubtes
sincerament jo sense tu
estic molt bé
Estic tant bé
que vull que tinguis sort
l’insult es torni esport
llavors ho guanyis tot, campió
insultem-nos molt
fem com si ens hi anés la vida
Algoritmes decidint que balles
tota la nit
tota la nit
Insulta’m i ajuda’m
arranquem els dubtes
sincerament jo sense tu
estic bé
Algoritmes decidint que balles
no serà amb mi
no serà amb mi
Insulta’m i ajuda’m
arranquem els dubtes
sincerament jo sense tu
estic molt bé
|
||||
7. |
La Veritat És Perillosa
03:07
|
|||
|
La veritat és perillosa
molt millor mentir-nos a la cara
que no sembli que som pobres
i que no tenim res més que ràbia
decadència i decepció
entre articles d’opinió que esquiven bales
per això t’apartes
quan sents les ambulàncies
Només per dir la veritat
vam fer cançons, les vols matar
només per dir la veritat
el teu martell m’ha sentenciat
La veritat és perillosa
no pot destruir-te
es transforma
la veritat no admet cançons
per això viurem amb por per si t’enfades
i em fots la vida enlaire
com ja vas fer-ho amb altres
Només per dir la veritat
vam fer cançons, les vols matar
només per dir la puta veritat
el teu martell m’ha sentenciat
Caps de turc que paguen com a exemple
dels que els diuen que els admiren
però no arriben tantes cartes com abans
de ser silenciats
la justicia cop a cop
guanya
Només per dir la veritat
vam fer cançons, les vols matar
només per dir la puta veritat
tu i el teu martell
m’heu sentenciat
|
||||
8. |
Estiu de Merda
03:25
|
|||
|
Busques carn tendra contra el teu paladar
llengua bífida amb verí d'escurçó negre
parlaràs de que és estiu, hi ha margarides al camp
qualsevol cosa que rimi val per vendre
Els teus fans somriuen tot dansant
als seus caps la vida és un regal
és un regal
Tu fas veure
positivitat extrema
i en el fons ets un malalt
Estiu de merda
Els fas creure
un ninot desfet de cera
i al final sou tots iguals
Estiu de merda
Quanta vergonya aliena puc suportar
cada cop que obres la boca es torna un repte
que fàcil és ser fràgil hippie superficial
quan la Generalitat paga la festa
Tu vols fans
que se't mengin el relat
catorze anys, la vida per davant
per davant
Tu fas veure
positivitat extrema
i en el fons ets un malalt
Estiu de merda
Els fas creure
un ninot desfet de cera
i al final sou tots iguals
Algun dia explicaràs com sobreviu un paràsit
posant trompetes creus que queda guai però en realitat
fas molt més fàstic
Ets urticari
butllofes d'àcid
|
||||
9. |
Revolta dels Somriures
03:45
|
|||
|
Seny, parlem del seny
i abracem la covardia
i el confort
tornem-nos grocs dins la vitrina
però què és el seny?
és esnifar-se una aspirina
Temps, només som temps,
per pensar com passar els dies
t'envolta gent a les fotografies
allà on estàs cridant no hi entra pols
és la pell dels teus genolls
Convertim el seny
en un moviment
la covardia en tarannà
celebra el dol
penjat del coll
perquè ets pacifista
i fas revoltes de somriures
Crida més fort
no sento res
perquè el vidre deu ser a prova d'imbecils
pica més fort però no trenquis res
foc lluny dels carrers
la sang és meva no pateixis
és perquè les piranyes embogeixin
Allà on abans penjaven els teus morts
toco a terra amb els genolls
Convertim el seny
en un moviment
la covardia en tarannà
celebra el dol
penjat del coll
perquè ets pacifista
Per què parlem del seny
com a moviment?
la sintonia dels de dalt
teniu un nom
i el sap tothom
putus lliristes
fent revoltes dels somriures
Tants somriures com banderes
miro a terra, no hi cendres
Convertim el seny
en un moviment
la covardia en tarannà
celebra el dol
penjat del coll
perquè ets pacifista
Per què parlem del seny
com a moviment?
la sintonia dels de dalt
teniu un nom
i el sap tothom
putus lliristes
|
||||
10. |
No Vull Que Et Calmis
01:59
|
|||
|
L'amor romàntic només pot esclavitzar
moure balances que comparen segons plats
si ens coneixem salvatges
per què em vols canviar?
Que la distància no ens obligui a idealitzar
seguir miratges i acabar empassant-nos l'ham
si ens coneixem salvatges
per què em vols canviar?
per què vols sentir-me en quantitats
que em tornaran, que em tornaran
que em tornaran volàtil
firma aquí a baix, mai més viuràs catarsis
el mecanisme ens vol romàntics
i addictes al que ens calmi
i jo no vull que em calmis
Ho apostem tot en la imatge però estem igual de lluny
cada pas pixelarà el blanc de qualsevol ull
que t'observi mentre falles
mentre l'aigua perd el gust
no em sap greu decepcionar-te
no estic fet per tu
Em tornaran, em tornaran
em tornaran volàtil
firma aquí a baix, mai més viuràs catarsis
el mecanisme ens vol romàntics
i addictes al que ens calmi
i jo no vull que em calmis
|
||||
11. |
La Part Preferida II
03:36
|
|||
|
Qui guanya la batalla interna?
és tant adulta que ni ho sembla
tantes preguntes que acabes malferit
Coneixe't pot ser una sorpresa
l'hòstia a la cara que ens desperta
d'una mort prematura però lenta
un mite de caverna a l'estómac d'una bèstia
que et pot tornar boig
Temps decidint qui de tots puc permete'm ser avui
combustions espontànies fan núvols de cendra els dilluns
notes l'ambient, tant saturat, per tants estímuls
que poden florir-nos en mediocritat
A tots els fracassats
als qui a la nit sentim goteres
som dins l'estómac d'una bèstia
que ha digerit els nostres temples
i torna en absurdes
persones que van d'absolutes
fa temps que et vas tornar boig
Decidint qui de tots puc permete'm ser avui
combustions espontànies fan núvols de cendra els dilluns
No sé com t'ho fas per passar tant desapercebut?
escriurem la resposta amb la sang dels nostres punys
serà suficient amb ser educat
amb ser l'imbècil que empeny cada dia
i els dies són llargs
Ets capaç de suportar el teu pes en merda
i no ho sap ningú
no ho sabrà ni Déu perquè no existeix
no hi has res capaç de torturar-te
tan bé com tu
al final som el que fem
i el que fem és transformar en habitable
aquest dilluns
contestar-te preguntes
que no podrà fer-te ningú
perquè som el que fem
i el que fem és absurd
a vegades la part preferida només seràs tu
|
||||
12. |
Ultracentre
03:53
|
|||
|
Connectats per la mateixa indigestió
urticaris i fidels
erugues processionàries
ciutadans fent que no són racistes però
l’alarmisme ho fa per ells
i així el terra es torna lava
Així és com el populisme et toca el cor
i ens fereix de mort a tots
i les plomes dels voltors
entren pels balcons dels altres
veus el món per la pantalla
Qui llença la primera pedra?
ets d’ultracentre
qui es baralla amb so de trompetes?
ultracentre
Adormits en zona blava al menjador
la tarifa resident
la que ens va partint la cara
cada hòstia que encaixem compta els segons
perquè tu vols ser el primer
distingir-te entre morralla
I així és com el populisme et toca el cor
i ens fereix de mort a tots
plomes de voltors
entren pels balcons dels altres
veus el món per la pantalla
Qui llença la primera pedra?
ets d’ultracentre
qui es baralla amb so de trompetes?
ultracentre
No tens aficions
i estudies direcció d’empresa
fas amistats piramidals
i formes bancs de taurons blancs
alimentant Divendres Negres
Qui seurà al costat de Déu i de la dreta?
ultracentre
ultracentre
Qui llença la primera pedra?
ets d’ultracentre
qui tolera als qui no toleren?
ultracentre
no ets d’esquerres
ni de dretes
ultracentre
ultramerdes
|
||||
CRIM Tarragona, Spain
Banda de punk-rock de Tarragona formada durant el 2011, inspirats per la cruesa i melodies de bandes com Social Distortion, Leatherface, Cock Sparrer, Vanilla Muffins...
If you like CRIM, you may also like:
Foreign Skies
by The Dreadnoughts
supported by 4 fans who also own “Cançons de Mort”
An album that originally I didn't take a liking to; until I heard the lyrics. It slowly has grown on me to the point where I have ordered the vinyl. Lovely way to remember those 100 years ago.
go to album
Dead Cross, Retox, and Qui members dish out subversive hardcore with an indignant smirk; come for the riffs, stay for the synth experiments.
go to album
This Is All We Ever Get
by SPACED
Knockout debut from a Buffalo, New York-based hardcore band who like their riffs sick, their drums fast, and their choruses sticky-sweet.
go to album
Shybaby kicks out the jams on “Is This Intimate,” a snarling rock record that takes no prisoners.
go to album
On their ferocious self-titled debut, the Australian punks pit d-beat percussion against gnarled, metallic melodies.
go to album
Escape From New York
by Cash Bribe
New York hardcore meets classic thrash metal meets Jane's Addiction-esque alternative on the Brooklyn crushers' sensational debut.
go to album
Jagged post-punk from Sydney captures the sound of the ’70s in its acute angled guitars and detacted vocals.
go to album
