1. |
Benvingut Enemic
04:08
|
|
||
se me'n fot aquest martiri que tant dius que estàs passant
no m'importa que no tinguis ja la vida de fa uns anys
si tan sols el teu discurs de merda toqués la realitat
veuries que hi ha vida fa molt temps des d'aquí avall
no em pots mirar, els discursos d'empresari benestant
el teu puny sobre la taula condemnant a l'immigrant
et vas sembrar la merda
i si la sort et dóna l’esquena és perquè nosaltres no hem lluitat
benvingut enemic
benvingut al fracàs
un gust per mi patir al teu costat.
benvingut enemic a la realitat
un gust per mi sentir un monstre plorar.
Què se sent quan les factures s'acumulen al calaix ?
on hi guardes aparences de gomina i cotxes cars
et veig fent malabarismes per sortir d'aquest forat
el que et cava l'avarícia, el que hi caben subnormals
no em pots mirar
i a la dreta hi tens valors equivocats
ja no et pesen les butxaques
potser ets tu aquell immigrant
buscaràs entre la merda i escalaràs les barreres
que fa un temps vas aixecar
benvingut enemic
benvingut al fracàs
un gust per mi patir al teu costat.
benvingut enemic a la realitat
un gust per mi sentir un monstre plorar.
tots aquells cops a l'esquena t'acomiaden del passat
el mateix cop a l'esquena que fa temps que em vas donar.
|
||||
2. |
Una cançó i una promesa
03:29
|
|
||
mirant-te els peus costa caminar
i no trobes cap motiu que et faci aixecar el cap
i viure s'ha tornat en passatemps
i escups la sang d'un sabor amarg
més ansies més respires culpabilitat
el pànic s'acumula al teu cendrer
només vull que et posis contra el terra
i vegis que on hi ha pols i merda
ja fa molt que tu no hi ets
només vull que miris cap enrere i que te'n riguis dels problemes
i te n'adonis que potser no et mereix
i aquí tens un cançó i una promesa
i una mà que t'ajudi a començar .
que els matins siguin vespres
que els dilluns siguin diumenges
forats esborrats amb ciment
i estirat des del llit els matins són llargs
massa temps a la deriva, massa temps llençat
gravant propòsits en barres de gel
penedit per tant costa recordar
com plantar cara a la vida amb un nus lligat
a un món que gira més que el teu cervell
només vull que et posis contra el terra
i vegis que on hi ha pols i merda
ja fa molt que tu no hi ets
només vull que miris cap enrere i que te'n riguis dels problemes
i te n'adonis que potser no et mereix
i aquí tens una cançó i una promesa
i una mà que t'ajudi a començar
que els matins siguin vespres
que els dilluns siguin diumenges
forats esborrats amb ciment
sé que la vida pot ser intensa
quan esquives els problemes enganyant-te a tu mateix
no sóc ningú per donar exemple
quan ballem en la misèria
però fem dolç el camí cap a l'infern
|
||||
3. |
Vaixells de Paper
02:26
|
|
||
tota la vida amb els colzes esmolats
i la cadira s'ha unit a la pell
passant per crives que separen els humans entre els que dicten i els intel·ligents
que diguin tant se val
els obedients
els més covards
colors i fulls en blanc
i menys motxilles i files i nens amb els braços lligats
vull tornar als vaixells de paper
que s'emportin l'avorriment
d'uns esclaus que juguen a ser déus
i tots aquells que van fer créixer al teu costat .
corren per viure per sobre els demés
al cementiri tots ens podrirem igual
almenys que diguin per fi ja estàs quiet .
el que diguin tant se val
ser diferent
és ser especial
d'imbècils sempre n'hi ha
lluitant per viure a la cima i pixar contra un vent congelat
vull tornar als vaixells de paper
que s'emportin l'avorriment
vull tornar als vaixells de paper
que s'emportin l'avorriment
d'uns esclaus,
que juguen a ser déus
|
||||
4. |
Verí Caducat
03:28
|
|
||
avui m'han partit en dos
i he tornat caminant descalç per brases
he sentit dolor
una cremor que em persegueix pels llocs més freds de casa
i no se'm passa
m'enfonso des de dins i vull cridar
i les llàgrimes caient
em fan sentir com el nen
a qui menties
avui només veig foscor
la llum es filtra pels forats de la persiana
que s'apagui el món
i t'evaporis del meu cap com un toll d'aigua estancada
per no trobar-te
entre lletres i acords que mai escriuré
i l'olor dels teus cabells
en el llit ple de moments
on fèiem vida
i em fa mal el pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por arrancar-me espines i que no tornin a entrar
el meu pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por que ja no hi siguis, em fa por
despertar
ànsia i por
de la mà quan passo a prop de la parada
l'autobús cabró
aquell que et feia marxar d'hora i mai es retrassava
hi pugen altres
el conductor arranca indiferent
i m'emprenyo amb mi mateix
per què et vull veure igualment
i em fot la vida
i em fa mal el pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por arrancar-me espines i que no tornin a entrar
el meu pit, tatuat, amb verí caducat
em fa por que ja no hi siguis, em fa por
despertar
i el sol, tal dia fondrà aquest glaç
i si esborro les ferides amb ortigues i sal
em fa por que arribi un dia en què no em tornis al cap
si m'arranco les espines de verí caducat
em fa por que ja no hi siguis, em fa por
despertar.
No vull despertar.
|
||||
5. |
Doncs Brindem
03:39
|
|
||
i em dius que estàs bé amb un somriure prudent
jo potser no tant, un dels dos no és sincer
fa un temps que tu i jo no vam ser tant diferents
com collons t'ho fas per anar amb el cap dret
treballant a un banc que empobreix a la gent
fa un temps que tu i jo no vam ser tant diferents
te'n recordes d'aquells grups
dels que deien veritats
que escoltàvem d'amagat
te'n recordes d'aquells nens
de les tardes a aquell parc
jo no he canviat
i em dius que brindem
i omplim les copes amb res
ens beurem el que vam ser
dos nens perduts a un món fred
ordenat, vols brindar?
doncs brindem
i em dius que vas fent amb un somriure prudent
portes tratges cars i sabates lluents
fa un temps que tu i jo no vam ser tan diferents
com collons t'ho fas per canviar els arguments
ara et veig covard i amb les ganes d'un vell
fa un temps que tu i jo no vam ser tan diferents
te'n recordes d'aquells grups, d'aquells que ens van fer vibrar
que escoltàvem d'amagat
te'n recordes d'aquell grup que volíem fer plegats
per tu tot ja està oblidat
ara canto sobre tu, sobre un nen que ha madurat
i vol xalets a prop del mar
ara canto sobre un vell prematur i hipotecat que està acabat
jo no he canviat
i em dius que brindem
i omplim les copes amb res
ens beurem el que vam ser
dos nens perduts a un món fred
ordenat, vols brindar?
doncs brindem
si pogués tornar a escollir amb qui vull malgastar .
una altra infantesa
et voldria altra vegada per fer aquest camí plegats
si veiés alguna resta d'esperit lluitant
contra el que penses
et voldria altra vegada per fer aquest camí plegats
i em dius que brindem
i omplim les copes amb res
ens beurem el que vam ser
dos nens perduts a un món fred
ordenat, vols brindar?
doncs brindem
per la infància
|
||||
6. |
No hi serem
02:54
|
|
||
ho sento si no som un grup de joves disfressats
ho sento si el que escric no va d'històries a cap bar
ho sento, no serem per tu ni jutges ni soldats
ni aquells que tirin pedres cap al seu propi terrat
ho sento per que tants imbècils parlin d'amagat
ho sento si pels meus collons hi surt la veritat
d'inútils amb més ganes que motius per enterrar
a aquells a qui rebutgen i no volen que caminin al costat
la bandera negra oneja
(contra vent)
contra vent, contra vent
tu veus futur jo hi veig merda
(no hi serem)
no hi serem, no hi serem
ho sento si no ploro amb cap dels himnes d'unitat
que apunten a un sistema d'arquitectes reptilians
ho sento si no ploro per sentir-me rebutjat, ni sento cap color pel fet de néixer on m'ha tocat,
ho sento si t'agrada l'horitzó sempre al final
jo visc a un precipici on cada dia és un regal.
ho sento si t'entregues al sistema electoral
jo m'hi cago jo m'hi pixo cada dia i no m'espero quatre anys.
la bandera negra oneja
(contra vent)
contra vent, contra vent
tu veus futur jo hi veig merda
(no hi serem)
no hi serem, no hi serem
fart d'estar a la mira
d'escopetes de fira
que apunten als qui anem caminant
contra vent, contra vent
fan la història a mida
i ens volen a la fila
on serveixen merda en plat calent
no hi serem, no hi serem
sonen himnes dins l'habitació
que parlen d'aquell temps, quan eres un nadó
revolucionaris des d'ordinadors
però sempre que caminis ho faràs ben sol
la bandera negra oneja
(contra vent)
contra vent, contra vent
tu veus futur jo hi veig merda
(no hi serem)
no hi serem, no hi serem
|
||||
7. |
Guionistes d'aquest món
03:30
|
|
||
ja està tot dit, han decidit una tragèdia, i un enemic
ja han convertit a molts titelles en profetes, però avui hi ha partit
gent fent petons a les falses banderes
gent de genolls que accepta pau per merda
l'imperialisme és sota a terra, allà on la guerra es torna freda
i es donaran les mans, rèptils amb cua a les esquenes
Són els guionistes d'aquest món
els déus que ens pixaran el front
i a la tele diu que plou
Són els guionistes d'aquest món
els que s'inventen els records
i a la tele guanya el bo
ja està vist
ja està molt vist, com incendiar les masses febles, apuntant dits
ja han convertit
han convertit el patriotisme en la disfressa, però avui hi ha partit
conspiracions que esborren les empremtes
grans explosions i passaports perfectes
i el control el que ens grava les esqueles
i els avions fumigant merda
mor abans no siguis gran
que a l'estat tenir vells no els interessa
Són els guionistes d'aquest món
els déus que ens pixaran el front
i a la tele diu que plou
Són els guionistes d'aquest món
els que s'inventen els records
i a la tele guanya el bo
i els dolents callats o morts
i tots aquells que han mort per treure el món de la misèria
vull viure a un lloc millor on les xemeneies siguin torres Tesla
|
||||
8. |
Avui fa bon dia
03:36
|
|
||
No ho sé
no sé com començar amb aquest full en blanc
i un món tant negre
no ho sé, perquè collons vas demanar-me que escrigués un vers alegre
no vull fer una cançó trista
però no et mentiré
amb poemes per nens
ja no sé on clavar la vista
ni les fulles de les
plantes miren cap al cel
No ho sé, com parlar-te d'un futur quan el present és la gran merda .
potser la balada que buscaves t'apunyala per l'esquena
no vull fer una cançó trista
però no et mentiré amb poemes per nens
les petjades de la vida
van en cercles com el sucre morint dins del cafè .
i avui fa bon dia
i canten els ocells
cançons d'alegria
que et fan volar la ment
i avui fa bon dia
és tot el que escriuré
en aquest paper sense tinta
cançons de mentida
que esquerden el present
i de mentres t'han follat la vida .
no ho sé, com t'ho fas per suportar tanta arrogància sense escletxes
potser, vas deixar de contemplar les realitats que ens fa ser febles
no vull fer una cançó trista
però no et mentiré
ja han morts masses nens
el que tu entens per justícia
va una mica més enllà de tapar-se quan fa fred
i avui fa bon dia
i canten els ocells
cançons d'alegria
que et fan volar la ment
i avui fa bon dia
és tot el que escriuré
en aquest paper sense tinta
cançons de mentida
que esquerden el present
i de mentres t'han follat la vida
l'orient és malvat i vas néixer a les estrelles
i les armes dels soldats surten sota les pedres
dius que ets ciutadà del món però estimes les fronteres
no hi ha hòsties a miralls que et facin veure .
que avui només plou cendra
i avui fa bon dia
i canten els ocells
cançons d'alegria
que et fan volar la ment
i avui fa bon dia
és tot el que escriuré
en aquest paper sense tinta
cançons de mentida
que esquerden el present
i de mentres t'han follat la vida
|
||||
9. |
Maneres de Viure
03:54
|
|
||
sé que fa molt que no visc com
molts haurien desitjat
els que es fan adults rere els murs
on ser lliure és un pecat
masses peus tocant a terra
massa cors pels decorats
oblidant-nos que la vida és més que seguir respirant
no estic perdut, només escric en pena
cartes a tot als qui he deixat
atentament: te'n pots anar a la merda
aquells i els del costat
mediocres sense vida riu avall
i el dia del final
les campanes sonaran
vull sentir-me lliure
i el dia del final
d'un viatge llarg
maneres de viure.
sé que fa molt que no ric
com molts haurien desitjat
carregant-me un pes absurd del
gran abús que ens ha criat
i els retrets no em defineixen
ni els elogis educats
vull que et facis la pregunta
has conegut o has estimat?
no estic perdut, només escric en pena
cartes a tots als qui he deixat
atentament: m'importa una gran merda
aquells i els del costat
mediocres sense vida riu avall
i el dia del final
les campanes sonaran
vull sentir-me lliure
i el dia del final
d'un viatge llarg
maneres de viure
se que per fi ets lliure
maneres de viure
vull que siguis lliure
maneres de viure
|
||||
10. |
|
|||
no vull seguir despert
no ho vull seguir veient
l'esperança al terra mor de fred
condemnada, sola i sense veu
lleis que escanyen, colls al descobert
els que criden per fondre la ràbia
lleis que caven, la tomba al sentiment
i que calmen la foguera amb més fogueres
les petjades de color vermell
tots som terroristes diuen ells
hi ha tempesta, l'abús l'han tornat llei
hi ha sirenes, preludi del drama
les balades, que ens fan seguir ferms
les que enfronten les muralles amb el cel
no vull sentir el martell dictar
lleis que trenquin els pilars
del que un dia érem
i ara es mor entre les reixes
no vull sentir el martell dictar
lleis que ens fan podrir la sang
el dia on vam créixer
ara és nit fosca i eterna
deixa que t'insultin i et degradin més
deixa que t'agafin sense haver fet res,
l'estructura amb dinamita, on tu i jo som les parets
tornar enrere,
l'esclavisme d'aquest segle
despertem, que la llum que ens cegui
sigui foc al parlament
no vull sentir el martell dictar
lleis que trenquin els pilars
del que un dia érem
i ara es mor entre les reixes
no vull sentir el martell dictar
lleis que ens fan podrir la sang
el dia on vam créixer
ara és nit, fosca i eterna
|
||||
11. |
|
|||
i ens intentes tancar dins del sac
has posat preu a la lluita
amb melodies per menors d'edat
i no
no volem ser a dalt
hi ha merda surant
que canta a l'esquerra a col·legis privats
que onegin els draps
on els han criat
vestirem de negre entre punys enganyats
ajuntaments acariciant-te el cap
ets la dosi necessària
per tenir als joves controlats
i no
no volem ser a dalt
hi ha merda surant
que canta a l'esquerra a col·legis privats
que onegin els draps
on els han criat
vestirem de negre entre punys enganyats
i la ràbia mai vesteix de blanc
i l'ambició regalimarà
no
no volem ser a dalt
hi ha merda surant
que canta a l'esquerra a col·legis privats
que onegin els draps
on els han criat
vestirem de negre entre punys enganyats
i la ràbia mai vesteix de blanc
i l'ambició regalimarà
i la pancarta serà ben gran
gran com les polles que engoliràs
|
||||
12. |
Últim avís
03:03
|
|
||
mai entendré per què val la pena
cada cop que he de pujar en aquest tren
sento bullir les venes
i altre cop em sorprendrà
l'odi cap a aquesta via
on tot es mou cap al costat
on es moren tots els somnis
i tot el que em fa lliure
mai entendré aquesta puta maleta
perquè vestir-nos si en el millor dels moments
la roba està a terra
i altre cop gravant-me el cap amb aquesta melodia
que donarà el punt elegant al tornar cap a casa
amb les ganes fetes miques
i no vull que mai
s'acabi la cançó
mai
veiem com cau el sol
mai
s'acabi la cançó
mai.
tu i jo, mai més sols
ara ja entenc per què val la pena
entre setmana potser visc un infern
però avui ja és divendres
i el megàfon anunciarà que comença una mentida
on tu i jo viurem plegats
sense agulles d'un rellotge que fa molt que ens castiga
i no vull que mai
s'acabi la cançó
mai
veiem com cau el sol
mai
s'acabi la cançó
mai.
tu i jo, mai més sols
|
||||
13. |
Blau sang, Vermell cel
05:20
|
|
||
i l’avarícia ja fa molt que et contempla
compres abrics i t'arranques la pell
sempre has triat el camí fàcil i amb tornada
res com estar a casa
quan el sol diu adéu.
i que la calma et blanquegi la consciència
i que la pauta et mantingui amb els demés
el teu silenci, la millor de les jugades
i a la taula tots som cartes
però les barallen ells
i als matins, el cafè, negre
saludant, els veïns, blancs
i els teus peus ben lligats
a unes putes cadenes eternes
que et forja el benestar
que de merda en fa ideals
potser és temps de cridar
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
pintarà les places
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
que ens pinti les cares
respirem l'aire viciat d'aquesta cel·la
que ens protegeix d'enemics que enyorem
les guillotines fa molt que estan rovellades
però els ocells no tenen ales
ni esmolen els seus becs
i als matins, surten brots, tendres
i la nit, són muntanyes de cendra
només vull que t'aixequis i miris què hi ha a la finestra
i em facis un poema
que res et rimi en merda
potser és temps de cridar
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
pintarà les places
flames contra el cel
s'aixequen les masses
blau de sang cruel
que ens pinti les cares
vull que el sol desfaci el gel
que l'espurna esclati
i la sang d'un món tan cruel
sigui el gran naufragi
|
CRIM Tarragona, Spain
Banda de punk-rock de Tarragona formada durant el 2011, inspirats per la cruesa i melodies de bandes com Social Distortion, Leatherface, Cock Sparrer, Vanilla Muffins...
Streaming and Download help
If you like CRIM, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp